Calculadora d'energia d'activació per a la cinètica de reaccions químiques

Calcula l'energia d'activació a partir de constants de velocitat a diferents temperatures utilitzant l'equació d'Arrhenius. Essencial per analitzar les velocitats de reacció química i els mecanismes.

Calculadora d'Energia d'Activació

Calcula l'energia d'activació (Ea) d'una reacció química utilitzant constants de velocitat mesurades a diferents temperatures.

k = A × e^(-Ea/RT)

Paràmetres d'Entrada

Constància de Velocitat a Temperatura 1 (k₁) (s⁻¹)

Temperatura 1 (T₁) en Kelvin (K)

Constància de Velocitat a Temperatura 2 (k₂) (s⁻¹)

Temperatura 2 (T₂) en Kelvin (K)

Resultats

Fórmula Utilitzada

Ea = -R × ln(k₂/k₁) × (1/T₂ - 1/T₁)⁻¹

On R és la constant dels gasos (8.314 J/mol·K), k₁ i k₂ són constants de velocitat a les temperatures T₁ i T₂ (en Kelvin).

📚

Documentació

Calculadora d'Energia d'Activació

Introducció

La calculadora d'energia d'activació és una eina essencial per a químics, enginyers químics i estudiants que estudien la cinètica de reaccions. L'energia d'activació (Ea) representa l'energia mínima requerida perquè es produeixi una reacció química, actuant com una barrera energètica que els reactius han de superar per transformar-se en productes. Aquesta calculadora utilitza l'equació d'Arrhenius per determinar l'energia d'activació a partir de constants de taxa mesurades a diferents temperatures, proporcionant valuoses perspectives sobre els mecanismes i la cinètica de reaccions. Tant si analitzeu dades de laboratori, dissenyeu processos industrials o estudieu reaccions bioquímiques, aquesta eina ofereix una manera senzilla de calcular aquest paràmetre crític amb precisió i facilitat.

Què és l'Energia d'Activació?

L'energia d'activació és un concepte fonamental en la cinètica química que explica per què les reaccions requereixen una entrada d'energia inicial per avançar, fins i tot quan són termodinàmicament favorables. Quan les molècules col·lideixen, han de posseir prou energia per trencar els enllaços existents i formar-ne de nous. Aquest llindar energètic—l'energia d'activació—determina la taxa de reacció i es veu influenciat per factors com l'estructura molecular, la presència de catalitzadors i la temperatura.

El concepte es pot visualitzar com un turó que els reactius han d'escalar abans de descendir per formar productes:

Coordinada de Reacció Energia

Energia d'Activació (Ea) Canvi d'Energia Global (ΔH)

Reactius Estat de Transició Productes

L'Equació d'Arrhenius i l'Energia d'Activació

La relació entre la taxa de reacció i la temperatura es descriu mitjançant l'equació d'Arrhenius, formulada pel químic suec Svante Arrhenius el 1889:

$k = A \cdot e^{-E_a/RT}$

On:

$k$ és la constant de taxa
$A$ és el factor pre-exponencial (factor de freqüència)
$E_a$ és l'energia d'activació (J/mol)
$R$ és la constant universal dels gasos (8.314 J/mol·K)
$T$ és la temperatura absoluta (K)

Per calcular l'energia d'activació a partir de dades experimentals, podem utilitzar la forma logarítmica de l'equació d'Arrhenius:

$\ln(k) = \ln(A) - \frac{E_a}{RT}$

Quan les constants de taxa es mesuren a dues temperatures diferents, podem derivar:

$\ln\left(\frac{k_2}{k_1}\right) = \frac{E_a}{R}\left(\frac{1}{T_1} - \frac{1}{T_2}\right)$

Reordenant per resoldre per $E_a$ :

$E_a = \frac{R \cdot \ln\left(\frac{k_2}{k_1}\right)}{\left(\frac{1}{T_1} - \frac{1}{T_2}\right)}$

Aquesta és la fórmula implementada a la nostra calculadora, que us permet determinar l'energia d'activació a partir de constants de taxa mesurades a dues temperatures diferents.

Com Utilitzar la Calculadora d'Energia d'Activació

La nostra calculadora proporciona una interfície senzilla per determinar l'energia d'activació a partir de dades experimentals. Seguiu aquests passos per obtenir resultats precisos:

Introduïu la primera constant de taxa (k₁) - Introduïu la constant de taxa mesurada a la primera temperatura.
Introduïu la primera temperatura (T₁) - Introduïu la temperatura en Kelvin a la qual es va mesurar k₁.
Introduïu la segona constant de taxa (k₂) - Introduïu la constant de taxa mesurada a la segona temperatura.
Introduïu la segona temperatura (T₂) - Introduïu la temperatura en Kelvin a la qual es va mesurar k₂.
Veieu el resultat - La calculadora mostrarà l'energia d'activació en kJ/mol.

Notes Importants:

Totes les constants de taxa han de ser nombres positius
Les temperatures han de ser en Kelvin (K)
Les dues temperatures han de ser diferents
Per obtenir resultats coherents, utilitzeu les mateixes unitats per a ambdues constants de taxa

Exemple de Càlcul

Fem un recorregut a través d'un càlcul d'exemple:

Constant de taxa a 300K (k₁): 0.0025 s⁻¹
Constant de taxa a 350K (k₂): 0.035 s⁻¹

Aplicant la fórmula:

$E_a = \frac{8.314 \cdot \ln\left(\frac{0.035}{0.0025}\right)}{\left(\frac{1}{300} - \frac{1}{350}\right)}$

$E_a = \frac{8.314 \cdot \ln(14)}{\left(\frac{1}{300} - \frac{1}{350}\right)}$

$E_a = \frac{8.314 \cdot 2.639}{\left(\frac{350-300}{300 \cdot 350}\right)}$

$E_a = \frac{21.94}{\left(\frac{50}{105000}\right)}$

$E_a = 21.94 \cdot \frac{105000}{50}$

$E_a = 21.94 \cdot 2100$

$E_a = 46074 \text{ J/mol} = 46.07 \text{ kJ/mol}$

L'energia d'activació per a aquesta reacció és aproximadament 46.07 kJ/mol.

Interpretant Valors d'Energia d'Activació

Entendre la magnitud de l'energia d'activació proporciona perspectives sobre les característiques de la reacció:

Rango d'Energia d'Activació	Interpretació	Exemples
< 40 kJ/mol	Barrera baixa, reacció ràpida	Reaccions radicals, reaccions ion-ió
40-100 kJ/mol	Barrera moderada	Moltes reaccions en fase solució
> 100 kJ/mol	Barrera alta, reacció lenta	Reaccions de ruptura d'enllaços, isomeritzacions

Factors que Afecten l'Energia d'Activació:

Catalitzadors redueixen l'energia d'activació sense ser consumits en la reacció
Enzims en sistemes biològics proporcionen camins de reacció alternatius amb barreres energètiques més baixes
Mecanisme de reacció determina l'estructura i l'energia de l'estat de transició
Efectes del solvent poden estabilitzar o desestabilitzar els estats de transició
Complexitat molecular sovint es correlaciona amb energies d'activació més altes

Casos d'Ús per a Càlculs d'Energia d'Activació

Els càlculs d'energia d'activació tenen nombroses aplicacions en àmbits científics i industrials:

1. Investigació i Desenvolupament Químic

Els investigadors utilitzen valors d'energia d'activació per:

Optimitzar condicions de reacció per a la síntesi
Desenvolupar catalitzadors més eficients
Entendre mecanismes de reacció
Dissenyar processos químics amb taxes de reacció controlades

2. Indústria Farmacèutica

En el desenvolupament de medicaments, l'energia d'activació ajuda a:

Determinar l'estabilitat i la vida útil dels medicaments
Optimitzar rutes de síntesi per a ingredients farmacèutics actius
Entendre la cinètica del metabolisme dels medicaments
Dissenyar formulacions de lliberament controlat

3. Ciència Alimentària

Els científics alimentaris utilitzen l'energia d'activació per:

Preveure taxes de deteriorament dels aliments
Optimitzar processos de cocció
Dissenyar mètodes de conservació
Determinar condicions d'emmagatzematge adequades

4. Ciència dels Materials

En el desenvolupament de materials, els càlculs d'energia d'activació ajuden a:

Entendre la degradació de polímers
Optimitzar processos de curat per a compostos
Desenvolupar materials resistents a la temperatura
Analitzar processos de difusió en sòlids

5. Ciència Ambiental

Les aplicacions ambientals inclouen:

Modelar la degradació de contaminants en sistemes naturals
Entendre reaccions químiques atmosfèriques
Preveure taxes de bioremediació
Analitzar processos químics del sòl

Alternatives a l'Equació d'Arrhenius

Tot i que l'equació d'Arrhenius s'utilitza àmpliament, existeixen models alternatius per a situacions específiques:

Equació d'Eyring (Teoria de l'Estat de Transició): Proporciona un enfocament més teòric basat en la termodinàmica estadística: $k = \frac{k_B T}{h} e^{-\Delta G^‡/RT}$ On $\Delta G^‡$ és l'energia lliure de Gibbs d'activació.
Comportament No-Arrhenius: Algunes reaccions mostren gràfiques d'Arrhenius corbades, indicant:
- Efectes de tunelatge quàntic a temperatures baixes
- Múltiples camins de reacció amb diferents energies d'activació
- Factors pre-exponencials dependents de la temperatura
Models Empírics: Per a sistemes complexos, models empírics com l'equació de Vogel-Tammann-Fulcher poden descriure millor la dependència de la temperatura: $k = A \cdot e^{-B/(T-T_0)}$
Mètodes Computacionals: La química computacional moderna pot calcular directament les barreres d'activació a partir de càlculs d'estructura electrònica sense dades experimentals.

Història del Concebut d'Energia d'Activació

El concepte d'energia d'activació ha evolucionat significativament al llarg del segle passat:

Desenvolupament Primerenc (1880s-1920s)

Svante Arrhenius va proposar per primera vegada el concepte el 1889 mentre estudiava l'efecte de la temperatura sobre les taxes de reacció. El seu article revolucionari, "Sobre la Velocitat de Reacció de la Inversió del Sucre de Càna per Àcids", va introduir el que més tard es coneixeria com l'equació d'Arrhenius.

El 1916, J.J. Thomson va suggerir que l'energia d'activació representava una barrera energètica que les molècules havien de superar per reaccionar. Aquest marc conceptual va ser desenvolupat més tard per René Marcelin, que va introduir el concepte de superfícies d'energia potencial.

Fonaments Teòrics (1920s-1940s)

A la dècada de 1920, Henry Eyring i Michael Polanyi van desenvolupar la primera superfície d'energia potencial per a una reacció química, proporcionant una representació visual de l'energia d'activació. Aquest treball va establir les bases per a la teoria de l'estat de transició d'Eyring el 1935, que va proporcionar una base teòrica per entendre l'energia d'activació.

Durant aquest període, Cyril Hinshelwood i Nikolay Semenov van desenvolupar de manera independent teories completes de reaccions en cadena, refinant encara més la nostra comprensió dels mecanismes de reacció complexos i les seves energies d'activació.

Desenvolupaments Moderns (1950s-Actualitat)

L'aparició de la química computacional a la segona meitat del segle XX va revolucionar els càlculs d'energia d'activació. El desenvolupament de mètodes computacionals de química quàntica per John Pople va permetre la predicció teòrica de les energies d'activació a partir dels primers principis.

El 1992, Rudolph Marcus va rebre el Premi Nobel de Química per la seva teoria de les reaccions de transferència d'electrons, que va proporcionar profundes perspectives sobre l'energia d'activació en processos redox i cadenes de transport d'electrons biològics.

Avui dia, tècniques experimentals avançades com l'espectroscòpia de femtosegons permeten l'observació directa dels estats de transició, proporcionant perspectives sense precedents sobre la naturalesa física de les barreres d'energia d'activació.

Exemples de Codi per Calcular l'Energia d'Activació

Aquí teniu implementacions del càlcul de l'energia d'activació en diversos llenguatges de programació:

1' Fórmula d'Excel per al càlcul de l'energia d'activació
2' Col·loqueu a les cel·les com segueix:
3' A1: k1 (constant de taxa 1)
4' A2: T1 (temperatura 1 en Kelvin)
5' A3: k2 (constant de taxa 2)
6' A4: T2 (temperatura 2 en Kelvin)
7' A5: Fórmula a continuació
8
9=8.314*LN(A3/A1)/((1/A2)-(1/A4))/1000
10

1import math
2
3def calculate_activation_energy(k1, T1, k2, T2):
4    """
5    Calcular l'energia d'activació utilitzant l'equació d'Arrhenius.
6    
7    Paràmetres:
8    k1 (float): Constant de taxa a la temperatura T1
9    T1 (float): Primera temperatura en Kelvin
10    k2 (float): Constant de taxa a la temperatura T2
11    T2 (float): Segona temperatura en Kelvin
12    
13    Retorna:
14    float: Energia d'activació en kJ/mol
15    """
16    R = 8.314  # Constant dels gasos en J/(mol·K)
17    
18    # Comprovació d'entrades vàlides
19    if k1 <= 0 or k2 <= 0:
20        raise ValueError("Les constants de taxa han de ser positives")
21    if T1 <= 0 or T2 <= 0:
22        raise ValueError("Les temperatures han de ser positives")
23    if T1 == T2:
24        raise ValueError("Les temperatures han de ser diferents")
25    
26    # Calcular l'energia d'activació en J/mol
27    Ea = R * math.log(k2/k1) / ((1/T1) - (1/T2))
28    
29    # Convertir a kJ/mol
30    return Ea / 1000
31
32# Exemple d'ús
33try:
34    k1 = 0.0025  # Constant de taxa a T1 (s^-1)
35    T1 = 300     # Temperatura 1 (K)
36    k2 = 0.035   # Constant de taxa a T2 (s^-1)
37    T2 = 350     # Temperatura 2 (K)
38    
39    Ea = calculate_activation_energy(k1, T1, k2, T2)
40    print(f"Energia d'Activació: {Ea:.2f} kJ/mol")
41except ValueError as e:
42    print(f"Error: {e}")
43

1/**
2 * Calcular l'energia d'activació utilitzant l'equació d'Arrhenius
3 * @param {number} k1 - Constant de taxa a la temperatura T1
4 * @param {number} T1 - Primera temperatura en Kelvin
5 * @param {number} k2 - Constant de taxa a la temperatura T2
6 * @param {number} T2 - Segona temperatura en Kelvin
7 * @returns {number} Energia d'activació en kJ/mol
8 */
9function calculateActivationEnergy(k1, T1, k2, T2) {
10  const R = 8.314; // Constant dels gasos en J/(mol·K)
11  
12  // Validació d'entrada
13  if (k1 <= 0 || k2 <= 0) {
14    throw new Error("Les constants de taxa han de ser positives");
15  }
16  if (T1 <= 0 || T2 <= 0) {
17    throw new Error("Les temperatures han de ser positives");
18  }
19  if (T1 === T2) {
20    throw new Error("Les temperatures han de ser diferents");
21  }
22  
23  // Calcular l'energia d'activació en J/mol
24  const Ea = R * Math.log(k2/k1) / ((1/T1) - (1/T2));
25  
26  // Convertir a kJ/mol
27  return Ea / 1000;
28}
29
30// Exemple d'ús
31try {
32  const k1 = 0.0025; // Constant de taxa a T1 (s^-1)
33  const T1 = 300;    // Temperatura 1 (K)
34  const k2 = 0.035;  // Constant de taxa a T2 (s^-1)
35  const T2 = 350;    // Temperatura 2 (K)
36  
37  const activationEnergy = calculateActivationEnergy(k1, T1, k2, T2);
38  console.log(`Energia d'Activació: ${activationEnergy.toFixed(2)} kJ/mol`);
39} catch (error) {
40  console.error(`Error: ${error.message}`);
41}
42

1public class ActivationEnergyCalculator {
2    private static final double R = 8.314; // Constant dels gasos en J/(mol·K)
3    
4    /**
5     * Calcular l'energia d'activació utilitzant l'equació d'Arrhenius
6     * 
7     * @param k1 Constant de taxa a la temperatura T1
8     * @param T1 Primera temperatura en Kelvin
9     * @param k2 Constant de taxa a la temperatura T2
10     * @param T2 Segona temperatura en Kelvin
11     * @return Energia d'activació en kJ/mol
12     * @throws IllegalArgumentException si les entrades són vàlides
13     */
14    public static double calculateActivationEnergy(double k1, double T1, double k2, double T2) {
15        // Validació d'entrada
16        if (k1 <= 0 || k2 <= 0) {
17            throw new IllegalArgumentException("Les constants de taxa han de ser positives");
18        }
19        if (T1 <= 0 || T2 <= 0) {
20            throw new IllegalArgumentException("Les temperatures han de ser positives");
21        }
22        if (T1 == T2) {
23            throw new IllegalArgumentException("Les temperatures han de ser diferents");
24        }
25        
26        // Calcular l'energia d'activació en J/mol
27        double Ea = R * Math.log(k2/k1) / ((1.0/T1) - (1.0/T2));
28        
29        // Convertir a kJ/mol
30        return Ea / 1000.0;
31    }
32    
33    public static void main(String[] args) {
34        try {
35            double k1 = 0.0025; // Constant de taxa a T1 (s^-1)
36            double T1 = 300;    // Temperatura 1 (K)
37            double k2 = 0.035;  // Constant de taxa a T2 (s^-1)
38            double T2 = 350;    // Temperatura 2 (K)
39            
40            double activationEnergy = calculateActivationEnergy(k1, T1, k2, T2);
41            System.out.printf("Energia d'Activació: %.2f kJ/mol%n", activationEnergy);
42        } catch (IllegalArgumentException e) {
43            System.err.println("Error: " + e.getMessage());
44        }
45    }
46}
47

1# Funció R per calcular l'energia d'activació
2calculate_activation_energy <- function(k1, T1, k2, T2) {
3  R <- 8.314  # Constant dels gasos en J/(mol·K)
4  
5  # Validació d'entrada
6  if (k1 <= 0 || k2 <= 0) {
7    stop("Les constants de taxa han de ser positives")
8  }
9  if (T1 <= 0 || T2 <= 0) {
10    stop("Les temperatures han de ser positives")
11  }
12  if (T1 == T2) {
13    stop("Les temperatures han de ser diferents")
14  }
15  
16  # Calcular l'energia d'activació en J/mol
17  Ea <- R * log(k2/k1) / ((1/T1) - (1/T2))
18  
19  # Convertir a kJ/mol
20  return(Ea / 1000)
21}
22
23# Exemple d'ús
24k1 <- 0.0025  # Constant de taxa a T1 (s^-1)
25T1 <- 300     # Temperatura 1 (K)
26k2 <- 0.035   # Constant de taxa a T2 (s^-1)
27T2 <- 350     # Temperatura 2 (K)
28
29tryCatch({
30  Ea <- calculate_activation_energy(k1, T1, k2, T2)
31  cat(sprintf("Energia d'Activació: %.2f kJ/mol\n", Ea))
32}, error = function(e) {
33  cat("Error:", e$message, "\n")
34})
35

1function Ea = calculateActivationEnergy(k1, T1, k2, T2)
2    % Calcular l'energia d'activació utilitzant l'equació d'Arrhenius
3    %
4    % Entrades:
5    %   k1 - Constant de taxa a la temperatura T1
6    %   T1 - Primera temperatura en Kelvin
7    %   k2 - Constant de taxa a la temperatura T2
8    %   T2 - Segona temperatura en Kelvin
9    %
10    % Sortida:
11    %   Ea - Energia d'activació en kJ/mol
12    
13    R = 8.314;  % Constant dels gasos en J/(mol·K)
14    
15    % Validació d'entrada
16    if k1 <= 0 || k2 <= 0
17        error('Les constants de taxa han de ser positives');
18    end
19    if T1 <= 0 || T2 <= 0
20        error('Les temperatures han de ser positives');
21    end
22    if T1 == T2
23        error('Les temperatures han de ser diferents');
24    end
25    
26    % Calcular l'energia d'activació en J/mol
27    Ea = R * log(k2/k1) / ((1/T1) - (1/T2));
28    
29    % Convertir a kJ/mol
30    Ea = Ea / 1000;
31end
32
33% Exemple d'ús
34try
35    k1 = 0.0025;  % Constant de taxa a T1 (s^-1)
36    T1 = 300;     % Temperatura 1 (K)
37    k2 = 0.035;   % Constant de taxa a T2 (s^-1)
38    T2 = 350;     % Temperatura 2 (K)
39    
40    Ea = calculateActivationEnergy(k1, T1, k2, T2);
41    fprintf('Energia d\'Activació: %.2f kJ/mol\n', Ea);
42catch ME
43    fprintf('Error: %s\n', ME.message);
44end
45

Preguntes Freqüents

Què és l'energia d'activació en termes simples?

L'energia d'activació és l'energia mínima requerida perquè es produeixi una reacció química. És com un turó que els reactius han d'escalar abans de poder transformar-se en productes. Fins i tot les reaccions que alliberen energia en general (reaccions exoèmiques) solen requerir aquesta entrada d'energia inicial per començar.

Com afecta la temperatura a l'energia d'activació?

L'energia d'activació mateixa no canvia amb la temperatura—és una propietat fixa d'una reacció específica. No obstant això, a mesura que augmenta la temperatura, més molècules tenen prou energia per superar la barrera d'energia d'activació, provocant que la taxa de reacció augmenti. Aquesta relació es descriu mitjançant l'equació d'Arrhenius.

Quina és la diferència entre l'energia d'activació i el canvi d'enthalpia?

L'energia d'activació (Ea) és la barrera energètica que s'ha de superar perquè es produeixi una reacció, mentre que el canvi d'enthalpia (ΔH) és la diferència energètica global entre reactius i productes. Una reacció pot tenir una alta energia d'activació però seguir sent exoèmica (ΔH negatiu) o endoèmica (ΔH positiu).

Pot ser negativa l'energia d'activació?

Encara que és rar, les energies d'activació negatives poden ocórrer en mecanismes de reacció complexos amb múltiples passos. Això indica típicament un pas de pre-equilibri seguit d'un pas limitant de taxa, on l'augment de temperatura desplaça el pre-equilibri de manera desfavorable. Les energies d'activació negatives no són significatives físicament per a reaccions elementals.

Com afecten els catalitzadors l'energia d'activació?

Els catalitzadors redueixen l'energia d'activació proporcionant un camí de reacció alternatiu. No canvien la diferència energètica global entre reactius i productes (ΔH), però en reduir la barrera energètica, permeten que les reaccions avancin més ràpidament a una temperatura donada.

Per què necessitem dos punts de temperatura per calcular l'energia d'activació?

Utilitzar constants de taxa a dues temperatures diferents ens permet eliminar el factor pre-exponencial (A) de l'equació d'Arrhenius, que sovint és difícil de determinar directament. Aquest enfocament proporciona una manera senzilla de calcular l'energia d'activació sense necessitat de conèixer el valor absolut de A.

Quines unitats s'utilitzen per a l'energia d'activació?

L'energia d'activació s'expressa típicament en quilojoules per mol (kJ/mol) o quilocalories per mol (kcal/mol). En literatura científica, també es poden utilitzar joules per mol (J/mol). La nostra calculadora proporciona resultats en kJ/mol.

Quina precisió té el mètode de dos punts d'Arrhenius?

El mètode de dos punts proporciona una bona aproximació però assumeix que l'equació d'Arrhenius es manté perfectament sobre el rang de temperatures. Per obtenir resultats més precisos, els científics sovint mesuren constants de taxa a múltiples temperatures i creen un gràfic d'Arrhenius (ln(k) vs. 1/T), on la pendent és igual a -Ea/R.

Quina és la relació entre l'energia d'activació i la taxa de reacció?

Una energia d'activació més alta significa generalment taxes de reacció més lentes a una temperatura donada. Segons l'equació d'Arrhenius, la constant de taxa de reacció k és proporcional a e^(-Ea/RT), així que a mesura que Ea augmenta, k disminueix exponencialment.

Com es relaciona l'energia d'activació amb l'equilibri químic?

L'energia d'activació afecta la taxa a la qual s'aconsegueix l'equilibri però no la posició de l'equilibri mateix. Tant les reaccions directes com les inverses tenen les seves pròpies energies d'activació, i la diferència entre aquestes energies és igual al canvi d'enthalpia de la reacció.

Referències

Arrhenius, S. (1889). "Über die Reaktionsgeschwindigkeit bei der Inversion von Rohrzucker durch Säuren." Zeitschrift für Physikalische Chemie, 4, 226-248.
Laidler, K. J. (1984). "The development of the Arrhenius equation." Journal of Chemical Education, 61(6), 494-498. https://doi.org/10.1021/ed061p494
Eyring, H. (1935). "The Activated Complex in Chemical Reactions." Journal of Chemical Physics, 3(2), 107-115. https://doi.org/10.1063/1.1749604
Truhlar, D. G., & Garrett, B. C. (1984). "Variational Transition State Theory." Annual Review of Physical Chemistry, 35, 159-189. https://doi.org/10.1146/annurev.pc.35.100184.001111
Steinfeld, J. I., Francisco, J. S., & Hase, W. L. (1999). Chemical Kinetics and Dynamics (2nd ed.). Prentice Hall.
Atkins, P., & de Paula, J. (2014). Atkins' Physical Chemistry (10th ed.). Oxford University Press.
IUPAC. (2014). Compendium of Chemical Terminology (the "Gold Book"). https://goldbook.iupac.org/terms/view/A00102
Connors, K. A. (1990). Chemical Kinetics: The Study of Reaction Rates in Solution. VCH Publishers.
Espenson, J. H. (2002). Chemical Kinetics and Reaction Mechanisms (2nd ed.). McGraw-Hill.
National Institute of Standards and Technology. (2022). NIST Chemistry WebBook. https://webbook.nist.gov/chemistry/

La nostra Calculadora d'Energia d'Activació proporciona una eina senzilla però poderosa per analitzar la cinètica de reaccions químiques. En entendre l'energia d'activació, els químics i investigadors poden optimitzar les condicions de reacció, desenvolupar catalitzadors més eficients i obtenir una comprensió més profunda dels mecanismes de reacció. Proveu la calculadora avui mateix per analitzar les vostres dades experimentals i millorar la vostra comprensió de la cinètica química.

💬

Retroalimentació

💬

Feu clic al toast de feedback per començar a donar feedback sobre aquesta eina

🔗

Eines Relacionades

Descobreix més eines que podrien ser útils per al teu flux de treball

Calculadora d'EMF de Cèl·lules: Equació de Nernst per a Cèl·lules Electroquímiques

Prova aquesta eina

Calculadora de la constant de taxa de reacció per a reaccions químiques

Prova aquesta eina

Calculadora d'Economia Atòmica per a l'Eficiència de Reaccions Químiques

Prova aquesta eina

Calculadora d'Entropia: Mesura del Contingut d'Informació en Conjunts de Dades

Prova aquesta eina

Calculadora de Configuració Electrònica per a Elements de la Taula Periòdica

Prova aquesta eina

Calculadora d'energia d'activació per a la cinètica de reaccions químiques

Calculadora d'Energia d'Activació

Paràmetres d'Entrada

Resultats

Fórmula Utilitzada

Documentació

Calculadora d'Energia d'Activació

Introducció

Què és l'Energia d'Activació?

L'Equació d'Arrhenius i l'Energia d'Activació

Com Utilitzar la Calculadora d'Energia d'Activació

Notes Importants:

Exemple de Càlcul

Interpretant Valors d'Energia d'Activació

Factors que Afecten l'Energia d'Activació:

Casos d'Ús per a Càlculs d'Energia d'Activació

1. Investigació i Desenvolupament Químic

2. Indústria Farmacèutica

3. Ciència Alimentària

4. Ciència dels Materials

5. Ciència Ambiental

Alternatives a l'Equació d'Arrhenius

Història del Concebut d'Energia d'Activació

Desenvolupament Primerenc (1880s-1920s)

Fonaments Teòrics (1920s-1940s)

Desenvolupaments Moderns (1950s-Actualitat)

Exemples de Codi per Calcular l'Energia d'Activació

Preguntes Freqüents

Què és l'energia d'activació en termes simples?

Com afecta la temperatura a l'energia d'activació?

Quina és la diferència entre l'energia d'activació i el canvi d'enthalpia?

Pot ser negativa l'energia d'activació?

Com afecten els catalitzadors l'energia d'activació?

Per què necessitem dos punts de temperatura per calcular l'energia d'activació?

Quines unitats s'utilitzen per a l'energia d'activació?

Quina precisió té el mètode de dos punts d'Arrhenius?

Quina és la relació entre l'energia d'activació i la taxa de reacció?

Com es relaciona l'energia d'activació amb l'equilibri químic?

Referències

Retroalimentació

Eines Relacionades

Calculadora d'energia de reticulat per a compostos iònics

Calculadora d'energia lliure de Gibbs per a reaccions termodinàmiques

Resolutor de l'Equació d'Arrhenius | Calcula les Taxes de Reacció Química

Calculadora d'EMF de Cèl·lules: Equació de Nernst per a Cèl·lules Electroquímiques

Calculadora de la constant de taxa de reacció per a reaccions químiques

Calculadora d'Economia Atòmica per a l'Eficiència de Reaccions Químiques

Calculadora d'Entropia: Mesura del Contingut d'Informació en Conjunts de Dades

Calculadora de Configuració Electrònica per a Elements de la Taula Periòdica