Calculadora d'Energia de Reticulat

Introducció

La calculadora d'energia de reticulat és una eina essencial en química física i ciència dels materials per determinar la força dels enllaços iònics en estructures cristal·lines. L'energia de reticulat representa l'energia alliberada quan ions gasosos s'uneixen per formar un compost iònic sòlid, proporcionant informació crucial sobre l'estabilitat, solubilitat i reactivitat d'un compost. Aquesta calculadora implementa l'equació de Born-Landé per calcular amb precisió l'energia de reticulat basada en les càrregues iòniques, els radii iònics i l'exponent de Born, fent que càlculs cristal·logràfics complexos siguin accessibles per a estudiants, investigadors i professionals de la indústria.

Entendre l'energia de reticulat és fonamental per predir i explicar diverses propietats químiques i físiques dels compostos iònics. Valors d'energia de reticulat més alts (més negatius) indiquen enllaços iònics més forts, que normalment resulten en punts de fusió més alts, menor solubilitat i major duresa. Proporcionant una manera senzilla de calcular aquests valors, la nostra eina ajuda a tancar la bretxa entre la cristal·lografia teòrica i les aplicacions pràctiques en el disseny de materials, el desenvolupament farmacèutic i l'enginyeria química.

Què és l'Energia de Reticulat?

L'energia de reticulat es defineix com l'energia alliberada quan ions gasosos separats s'uneixen per formar un compost iònic sòlid. Matemàticament, representa el canvi d'energia en el següent procés:

$M^{n+}(g) + X^{n-}(g) \rightarrow MX(s)$

On:

• $M^{n+}$ representa un catiò amb càrrega n+
• $X^{n-}$ representa un aniò amb càrrega n-
• $MX$ representa el compost iònic resultant

L'energia de reticulat és sempre negativa (exotèrmica), indicant que s'allibera energia durant la formació de la retícula iònica. La magnitud de l'energia de reticulat depèn de diversos factors:

1. Càrregues iòniques: Càrregues més altes condueixen a atraccions electrostàtiques més fortes i energies de reticulat més altes.
2. Mida dels ions: Ions més petits creen atraccions més fortes degut a distàncies interiòniques més curtes.
3. Estructura cristal·lí: Diferents disposicions d'ions afecten la constant de Madelung i l'energia de reticulat global.

L'equació de Born-Landé, que la nostra calculadora utilitza, té en compte aquests factors per proporcionar valors d'energia de reticulat precisos.

L'Equació de Born-Landé

L'equació de Born-Landé és la fórmula principal utilitzada per calcular l'energia de reticulat:

$U = -\frac{N_0 A |z_1 z_2| e^2}{4\pi\varepsilon_0 r_0} \left(1-\frac{1}{n}\right)$

On:

• $U$ = Energia de reticulat (kJ/mol)
• $N_0$ = Nombre d'Avogadro (6.022 × 10²³ mol⁻¹)
• $A$ = Constant de Madelung (depèn de l'estructura cristal·lí, 1.7476 per a l'estructura de NaCl)
• $z_1$ = Càrrega del catiò
• $z_2$ = Càrrega de l'aniò
• $e$ = Càrrega elemental (1.602 × 10⁻¹⁹ C)
• $\varepsilon_0$ = Permitivitat del buit (8.854 × 10⁻¹² F/m)
• $r_0$ = Distància interiònica (suma dels radii iònics en metres)
• $n$ = Exponent de Born (normalment entre 5-12, relacionat amb la compressibilitat del sòlid)

L'equació té en compte tant les forces atractives entre ions de càrrega oposada com les forces repulsives que es produeixen quan els núvols electrònics comencen a solapar-se.

Càlcul de la Distància Interiònica

La distància interiònica ($r_0$) es calcula com la suma dels radii del catiò i de l'aniò:

$r_0 = r_{cation} + r_{anion}$

On:

• $r_{cation}$ = Radi del catiò en picòmetres (pm)
• $r_{anion}$ = Radi de l'aniò en picòmetres (pm)

Aquesta distància és crucial per a càlculs precisos de l'energia de reticulat, ja que l'atracció electrostàtica entre ions és inversament proporcional a aquesta distància.

Com Utilitzar la Calculadora d'Energia de Reticulat

La nostra calculadora d'energia de reticulat proporciona una interfície senzilla per realitzar càlculs complexos. Seguiu aquests passos per calcular l'energia de reticulat d'un compost iònic:

1. Introduïu la càrrega del catiò (enter positiu, per exemple, 1 per a Na⁺, 2 per a Mg²⁺)
2. Introduïu la càrrega de l'aniò (enter negatiu, per exemple, -1 per a Cl⁻, -2 per a O²⁻)
3. Introduïu el radi del catiò en picòmetres (pm)
4. Introduïu el radi de l'aniò en picòmetres (pm)
5. Especifiqueu l'exponent de Born (normalment entre 5-12, amb 9 sent comú per a molts compostos)
6. Vegeu els resultats mostrant tant la distància interiònica com l'energia de reticulat calculada

La calculadora valida automàticament les vostres entrades per assegurar-se que estan dins de rangs físicament significatius:

• La càrrega del catiò ha de ser un enter positiu
• La càrrega de l'aniò ha de ser un enter negatiu
• Ambdós radii iònics han de ser valors positius
• L'exponent de Born ha de ser positiu

Exemple Pas a Pas

Calculem l'energia de reticulat del clorur de sodi (NaCl):

1. Introduïu la càrrega del catiò: 1 (per a Na⁺)
2. Introduïu la càrrega de l'aniò: -1 (per a Cl⁻)
3. Introduïu el radi del catiò: 102 pm (per a Na⁺)
4. Introduïu el radi de l'aniò: 181 pm (per a Cl⁻)
5. Especifiqueu l'exponent de Born: 9 (valor típic per a NaCl)

La calculadora determinarà:

• Distància interiònica: 102 pm + 181 pm = 283 pm
• Energia de reticulat: aproximadament -787 kJ/mol

Aquest valor negatiu indica que s'allibera energia quan els ions de sodi i clor s'uneixen per formar NaCl sòlid, confirmant l'estabilitat del compost.

Radiis Iònics Comuns i Exponents de Born

Per ajudar-vos a utilitzar la calculadora de manera efectiva, aquí teniu radiis iònics comuns i exponents de Born per a ions que es troben amb freqüència:

Radiis del Catiò (en picòmetres)

Radiis de l'Aniò (en picòmetres)

Exponents de Born Típics

Aquests valors es poden utilitzar com a punts de partida per als vostres càlculs, tot i que poden variar lleugerament depenent de la font de referència específica.

Casos d'Ús per a Càlculs d'Energia de Reticulat

Els càlculs d'energia de reticulat tenen nombroses aplicacions a través de la química, la ciència dels materials i camps relacionats:

1. Predicció de Propietats Físiques

L'energia de reticulat es correlaciona directament amb diverses propietats físiques:

• Punts de Fusió i Ebullició: Compostos amb energies de reticulat més altes normalment tenen punts de fusió i ebullició més alts degut a enllaços iònics més forts.
• Duressa: Energies de reticulat més altes generalment resulten en cristalls més durs que són més resistents a la deformació.
• Solubilitat: Compostos amb energies de reticulat més altes tendeixen a ser menys solubles en aigua, ja que l'energia requerida per separar els ions supera l'energia de hidratació.

Per exemple, comparar MgO (energia de reticulat ≈ -3795 kJ/mol) amb NaCl (energia de reticulat ≈ -787 kJ/mol) explica per què MgO té un punt de fusió molt més alt (2852°C vs. 801°C per a NaCl).

2. Comprensió de la Reactivitat Química

L'energia de reticulat ajuda a explicar:

• Comportament àcid-base: La força dels òxids com a bases o àcids es pot relacionar amb les seves energies de reticulat.
• Estabilitat Tèrmica: Compostos amb energies de reticulat més altes són generalment més estables tèrmicament.
• Energetics de Reacció: L'energia de reticulat és un component clau en els cicles de Born-Haber utilitzats per analitzar l'energetics de la formació de compostos iònics.

3. Disseny i Enginyeria de Materials

Els investigadors utilitzen càlculs d'energia de reticulat per:

• Dissenyar nous materials amb propietats específiques
• Optimitzar estructures cristal·lines per a aplicacions particulars
• Predir l'estabilitat de compostos nous abans de la síntesi
• Desenvolupar materials de catàlisi i emmagatzematge d'energia més eficients

4. Aplicacions Farmacèutiques

En ciència farmacèutica, els càlculs d'energia de reticulat ajuden a:

• Predir la solubilitat i biodisponibilitat dels fàrmacs
• Entendre el polimorfisme en cristalls de fàrmacs
• Dissenyar formes de sal d'ingredients actius farmacèutics amb propietats òptimes
• Desenvolupar formulacions de fàrmacs més estables

5. Aplicacions Educatives

La calculadora d'energia de reticulat serveix com una excel·lent eina educativa per:

• Ensenyar conceptes d'enllaç iònic
• Demostrar la relació entre estructura i propietats
• Il·lustrar principis d'electrostàtica en química
• Proporcionar experiència pràctica amb càlculs termodinàmics

Alternatives a l'Equació de Born-Landé

Si bé l'equació de Born-Landé s'utilitza àmpliament, hi ha enfocaments alternatius per calcular l'energia de reticulat:

1. Equació de Kapustinskii: Un enfocament simplificat que no requereix coneixement de l'estructura cristal·lí: $U = -\frac{1.07 \times 10^5 \times |z_1 z_2| \times \nu}{r_0} \left(1-\frac{0.345}{r_0}\right)$ On ν és el nombre d'ions en la unitat de fórmula.

2. Equació de Born-Mayer: Una modificació de l'equació de Born-Landé que inclou un paràmetre addicional per tenir en compte la repulsió del núvol electrònic.

3. Determinació Experimental: Utilitzant cicles de Born-Haber per calcular l'energia de reticulat a partir de dades termodinàmiques experimentals.

4. Mètodes Computacionals: Càlculs quàntics moderns poden proporcionar valors d'energia de reticulat molt precisos per a estructures complexes.

Cada mètode té els seus avantatges i limitacions, amb l'equació de Born-Landé oferint un bon equilibri entre precisió i simplicitat computacional per a la majoria dels compostos iònics comuns.

Història del Concepte d'Energia de Reticulat

El concepte d'energia de reticulat ha evolucionat significativament al llarg del segle passat:

• 1916-1918: Max Born i Alfred Landé van desenvolupar el primer marc teòric per calcular l'energia de reticulat, introduint el que es coneixeria com l'equació de Born-Landé.

• 1920s: Es va desenvolupar el cicle de Born-Haber, proporcionant un enfocament experimental per determinar energies de reticulat mitjançant mesures termodinàmiques.

• 1933: El treball de Fritz London i Walter Heitler sobre mecànica quàntica va proporcionar una comprensió més profunda de la naturalesa de l'enllaç iònic i va millorar la comprensió teòrica de l'energia de reticulat.

• 1950s-1960s: Millores en la cristal·lografia de raigs X van permetre una determinació més precisa d'estructures cristal·lines i distàncies interiòniques, millorant la precisió dels càlculs d'energia de reticulat.

• 1970s-1980s: Els mètodes computacionals van començar a emergir, permetent càlculs d'energia de reticulat per a estructures cada vegada més complexes.

• Present: Mètodes quàntics avançats i simulacions de dinàmica molecular proporcionen valors d'energia de reticulat altament precisos, mentre que calculadores simplificades com la nostra fan que aquests càlculs siguin accessibles a un públic més ampli.

El desenvolupament dels conceptes d'energia de reticulat ha estat crucial per als avenços en ciència dels materials, química de sòlids i enginyeria cristal·lina.

Exemple de Codi per Calcular l'Energia de Reticulat

Aquí teniu implementacions de l'equació de Born-Landé en diversos llenguatges de programació:

1import math
2
3def calculate_lattice_energy(cation_charge, anion_charge, cation_radius, anion_radius, born_exponent):
4    # Constants
5    AVOGADRO_NUMBER = 6.022e23  # mol^-1
6    MADELUNG_CONSTANT = 1.7476  # for NaCl structure
7    ELECTRON_CHARGE = 1.602e-19  # C
8    VACUUM_PERMITTIVITY = 8.854e-12  # F/m
9    
10    # Convert radii from picometers to meters
11    cation_radius_m = cation_radius * 1e-12
12    anion_radius_m = anion_radius * 1e-12
13    
14    # Calculate interionic distance
15    interionic_distance = cation_radius_m + anion_radius_m
16    
17    # Calculate lattice energy in J/mol
18    lattice_energy = -(AVOGADRO_NUMBER * MADELUNG_CONSTANT * 
19                      abs(cation_charge * anion_charge) * ELECTRON_CHARGE**2 / 
20                      (4 * math.pi * VACUUM_PERMITTIVITY * interionic_distance) * 
21                      (1 - 1/born_exponent))
22    
23    # Convert to kJ/mol
24    return lattice_energy / 1000
25
26# Example: Calculate lattice energy for NaCl
27energy = calculate_lattice_energy(1, -1, 102, 181, 9)
28print(f"Lattice Energy of NaCl: {energy:.2f} kJ/mol")
29

1function calculateLatticeEnergy(cationCharge, anionCharge, cationRadius, anionRadius, bornExponent) {
2  // Constants
3  const AVOGADRO_NUMBER = 6.022e23; // mol^-1
4  const MADELUNG_CONSTANT = 1.7476; // for NaCl structure
5  const ELECTRON_CHARGE = 1.602e-19; // C
6  const VACUUM_PERMITTIVITY = 8.854e-12; // F/m
7  
8  // Convert radii from picometers to meters
9  const cationRadiusM = cationRadius * 1e-12;
10  const anionRadiusM = anionRadius * 1e-12;
11  
12  // Calculate interionic distance
13  const interionicDistance = cationRadiusM + anionRadiusM;
14  
15  // Calculate lattice energy in J/mol
16  const latticeEnergy = -(AVOGADRO_NUMBER * MADELUNG_CONSTANT * 
17                        Math.abs(cationCharge * anionCharge) * Math.pow(ELECTRON_CHARGE, 2) / 
18                        (4 * Math.PI * VACUUM_PERMITTIVITY * interionicDistance) * 
19                        (1 - 1/bornExponent));
20  
21  // Convert to kJ/mol
22  return latticeEnergy / 1000;
23}
24
25// Example: Calculate lattice energy for MgO
26const energy = calculateLatticeEnergy(2, -2, 72, 140, 9);
27console.log(`Lattice Energy of MgO: ${energy.toFixed(2)} kJ/mol`);
28

1public class LatticeEnergyCalculator {
2    // Constants
3    private static final double AVOGADRO_NUMBER = 6.022e23; // mol^-1
4    private static final double MADELUNG_CONSTANT = 1.7476; // for NaCl structure
5    private static final double ELECTRON_CHARGE = 1.602e-19; // C
6    private static final double VACUUM_PERMITTIVITY = 8.854e-12; // F/m
7    
8    public static double calculateLatticeEnergy(int cationCharge, int anionCharge, 
9                                               double cationRadius, double anionRadius, 
10                                               double bornExponent) {
11        // Convert radii from picometers to meters
12        double cationRadiusM = cationRadius * 1e-12;
13        double anionRadiusM = anionRadius * 1e-12;
14        
15        // Calculate interionic distance
16        double interionicDistance = cationRadiusM + anionRadiusM;
17        
18        // Calculate lattice energy in J/mol
19        double latticeEnergy = -(AVOGADRO_NUMBER * MADELUNG_CONSTANT * 
20                              Math.abs(cationCharge * anionCharge) * Math.pow(ELECTRON_CHARGE, 2) / 
21                              (4 * Math.PI * VACUUM_PERMITTIVITY * interionicDistance) * 
22                              (1 - 1/bornExponent));
23        
24        // Convert to kJ/mol
25        return latticeEnergy / 1000;
26    }
27    
28    public static void main(String[] args) {
29        // Example: Calculate lattice energy for CaO
30        double energy = calculateLatticeEnergy(2, -2, 100, 140, 9);
31        System.out.printf("Lattice Energy of CaO: %.2f kJ/mol%n", energy);
32    }
33}
34

1' Excel VBA Function for Lattice Energy Calculation
2Function LatticeEnergy(cationCharge As Double, anionCharge As Double, _
3                      cationRadius As Double, anionRadius As Double, _
4                      bornExponent As Double) As Double
5    ' Constants
6    Const AVOGADRO_NUMBER As Double = 6.022E+23 ' mol^-1
7    Const MADELUNG_CONSTANT As Double = 1.7476 ' for NaCl structure
8    Const ELECTRON_CHARGE As Double = 1.602E-19 ' C
9    Const VACUUM_PERMITTIVITY As Double = 8.854E-12 ' F/m
10    
11    ' Convert radii from picometers to meters
12    Dim cationRadiusM As Double: cationRadiusM = cationRadius * 1E-12
13    Dim anionRadiusM As Double: anionRadiusM = anionRadius * 1E-12
14    
15    ' Calculate interionic distance
16    Dim interionicDistance As Double: interionicDistance = cationRadiusM + anionRadiusM
17    
18    ' Calculate lattice energy in J/mol
19    Dim energyInJ As Double
20    energyInJ = -(AVOGADRO_NUMBER * MADELUNG_CONSTANT * _
21                Abs(cationCharge * anionCharge) * ELECTRON_CHARGE ^ 2 / _
22                (4 * Application.WorksheetFunction.Pi() * VACUUM_PERMITTIVITY * interionicDistance) * _
23                (1 - 1 / bornExponent))
24    
25    ' Convert to kJ/mol
26    LatticeEnergy = energyInJ / 1000
27End Function
28' Usage:
29' =LatticeEnergy(1, -1, 102, 181, 9)
30

1#include <iostream>
2#include <cmath>
3
4// Calculate lattice energy using Born-Landé equation
5double calculateLatticeEnergy(int cationCharge, int anionCharge, 
6                             double cationRadius, double anionRadius, 
7                             double bornExponent) {
8    // Constants
9    const double AVOGADRO_NUMBER = 6.022e23; // mol^-1
10    const double MADELUNG_CONSTANT = 1.7476; // for NaCl structure
11    const double ELECTRON_CHARGE = 1.602e-19; // C
12    const double VACUUM_PERMITTIVITY = 8.854e-12; // F/m
13    const double PI = 3.14159265358979323846;
14    
15    // Convert radii from picometers to meters
16    double cationRadiusM = cationRadius * 1e-12;
17    double anionRadiusM = anionRadius * 1e-12;
18    
19    // Calculate interionic distance
20    double interionicDistance = cationRadiusM + anionRadiusM;
21    
22    // Calculate lattice energy in J/mol
23    double latticeEnergy = -(AVOGADRO_NUMBER * MADELUNG_CONSTANT * 
24                          std::abs(cationCharge * anionCharge) * std::pow(ELECTRON_CHARGE, 2) / 
25                          (4 * PI * VACUUM_PERMITTIVITY * interionicDistance) * 
26                          (1 - 1/bornExponent));
27    
28    // Convert to kJ/mol
29    return latticeEnergy / 1000;
30}
31
32int main() {
33    // Example: Calculate lattice energy for LiF
34    double energy = calculateLatticeEnergy(1, -1, 76, 133, 7);
35    std::cout << "Lattice Energy of LiF: " << std::fixed << std::setprecision(2) 
36              << energy << " kJ/mol" << std::endl;
37    
38    return 0;
39}
40

Preguntes Freqüents

Què és l'energia de reticulat i per què és important?

L'energia de reticulat és l'energia alliberada quan ions gasosos s'uneixen per formar un compost iònic sòlid. És important perquè proporciona informació sobre l'estabilitat d'un compost, el punt de fusió, la solubilitat i la reactivitat. Valors d'energia de reticulat més alts (més negatius) indiquen enllaços iònics més forts i normalment resulten en compostos amb punts de fusió més alts, menor solubilitat i major duresa.

L'energia de reticulat és sempre negativa?

Sí, l'energia de reticulat és sempre negativa (exotèrmica) quan es defineix com l'energia alliberada durant la formació d'un sòlid iònic a partir de ions gasosos. Alguns llibres de text la defineixen com l'energia requerida per separar un sòlid iònic en ions gasosos, en aquest cas seria positiva (endotèrmica). La nostra calculadora utilitza la definició convencional on l'energia de reticulat és negativa.

Com afecta la mida dels ions a l'energia de reticulat?

La mida dels ions té una relació inversa significativa amb l'energia de reticulat. Ions més petits creen atraccions més fortes perquè poden apropar-se més, resultant en distàncies interiòniques més curtes. Com que l'energia de reticulat és inversament proporcional a la distància interiònica, compostos amb ions més petits normalment tenen energies de reticulat més altes (més negatives).

Per què MgO i NaF tenen energies de reticulat diferents tot i tenir el mateix nombre d'electrons?

Tot i que MgO i NaF tenen 10 electrons en cada ió, tenen energies de reticulat diferents principalment a causa de les càrregues dels ions diferents. MgO implica ions Mg²⁺ i O²⁻ (càrregues de +2 i -2), mentre que NaF implica ions Na⁺ i F⁻ (càrreges de +1 i -1). Com que l'energia de reticulat és proporcional al producte de les càrregues iòniques, l'energia de reticulat de MgO és aproximadament quatre vegades superior a la de NaF. A més, els ions de MgO són més petits que els de NaF, augmentant encara més l'energia de reticulat de MgO.

Què és l'exponent de Born i com puc triar el valor adequat?

L'exponent de Born (n) és un paràmetre en l'equació de Born-Landé que té en compte les forces repulsives entre ions quan els seus núvols electrònics comencen a solapar-se. Normalment varia entre 5 i 12 i està relacionat amb la compressibilitat del sòlid. Per a molts compostos iònics comuns, s'utilitza un valor de 9 com a aproximació raonable. Per a càlculs més precisos, podeu trobar valors d'exponent de Born específics en bases de dades cristal·logràfiques o literatura d'investigació per al vostre compost d'interès.

Quina precisió té l'equació de Born-Landé per calcular l'energia de reticulat?

L'equació de Born-Landé proporciona estimacions raonablement precises de l'energia de reticulat per a compostos iònics simples amb estructures cristal·lines conegudes. Per a la majoria dels propòsits educatius i de química general, és prou precisa. Tanmateix, té limitacions per a compostos amb un caràcter covalent significatiu, estructures cristal·lines complexes o quan els ions són altament polaritzables. Per a una precisió de grau d'investigació, es prefereixen càlculs quàntics o determinacions experimentals mitjançant cicles de Born-Haber.

Es pot mesurar l'energia de reticulat experimentalment?

L'energia de reticulat no es pot mesurar directament, però es pot determinar experimentalment mitjançant el cicle de Born-Haber. Aquest cicle termodinàmic combina diversos canvis d'energia mesurables (com l'energia d'ionització, l'afinitat electrònica i l'enthalpia de formació) per calcular indirectament l'energia de reticulat. Aquests valors experimentals sovint serveixen com a referències per a càlculs teòrics.

Com es relaciona l'energia de reticulat amb la solubilitat?

L'energia de reticulat i la solubilitat estan inversament relacionades. Compostos amb energies de reticulat més altes (valors més negatius) requereixen més energia per separar els seus ions, fent-los menys solubles en aigua a menys que l'energia de hidratació dels ions sigui suficientment gran per superar l'energia de reticulat. Això explica per què MgO (amb una energia de reticulat molt alta) és gairebé insoluble en aigua, mentre que NaCl (amb una energia de reticulat més baixa) es dissol fàcilment.

Quina és la diferència entre l'energia de reticulat i l'enthalpia de reticulat?

L'energia de reticulat i l'enthalpia de reticulat són conceptes estretament relacionats que de vegades s'utilitzen de manera interchangeable, però tenen una diferència subtil. L'energia de reticulat es refereix al canvi d'energia interna (ΔU) a volum constant, mentre que l'enthalpia de reticulat es refereix al canvi d'enthalpia (ΔH) a pressió constant. La relació entre ells és ΔH = ΔU + PΔV, on PΔV és normalment petit per a la formació de sòlids (aproximadament RT). Per a la majoria dels propòsits pràctics, la diferència és mínima.

Com afecta la constant de Madelung els càlculs d'energia de reticulat?

La constant de Madelung (A) té en compte l'arranjament tridimensional dels ions en una estructura cristal·lí i les interaccions electrostàtiques resultants. Diferents estructures cristal·lines tenen diferents constants de Madelung. Per exemple, l'estructura de NaCl té una constant de Madelung de 1.7476, mentre que l'estructura de CsCl té un valor de 1.7627. La constant de Madelung és directament proporcional a l'energia de reticulat, per tant, estructures amb constants de Madelung més altes tindran energies de reticulat més altes, tot altre igual.

Referències

1. Atkins, P. W., & De Paula, J. (2014). Atkins' Physical Chemistry (10a ed.). Oxford University Press.

2. Jenkins, H. D. B., & Thakur, K. P. (1979). Reappraisal of thermochemical radii for complex ions. Journal of Chemical Education, 56(9), 576.

3. Housecroft, C. E., & Sharpe, A. G. (2018). Inorganic Chemistry (5a ed.). Pearson.

4. Shannon, R. D. (1976). Revised effective ionic radii and systematic studies of interatomic distances in halides and chalcogenides. Acta Crystallographica Section A, 32(5), 751-767.

5. Born, M., & Landé, A. (1918). Über die Berechnung der Kompressibilität regulärer Kristalle aus der Gittertheorie. Verhandlungen Der Deutschen Physikalischen Gesellschaft, 20, 210-216.

6. Kapustinskii, A. F. (1956). Lattice energy of ionic crystals. Quarterly Reviews, Chemical Society, 10(3), 283-294.

7. Jenkins, H. D. B., & Morris, D. F. C. (1976). A new estimation of the Born exponent. Molecular Physics, 32(1), 231-236.

8. Glasser, L., & Jenkins, H. D. B. (2000). Lattice energies and unit cell volumes of complex ionic solids. Journal of the American Chemical Society, 122(4), 632-638.

Proveu la Nostra Calculadora d'Energia de Reticulat Avui

Ara que enteneu la importància de l'energia de reticulat i com es calcula, proveu la nostra calculadora per determinar l'energia de reticulat de diversos compostos iònics. Tant si sou un estudiant que aprèn sobre l'enllaç químic, un investigador que analitza les propietats dels materials o un professional que desenvolupa nous compostos, la nostra eina proporciona resultats ràpids i precisos per donar suport al vostre treball.

Per a càlculs més avançats o per explorar conceptes relacionats, consulteu les nostres altres calculadores de química i recursos. Si teniu preguntes o comentaris sobre la calculadora d'energia de reticulat, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del formulari de comentaris a continuació.