Convertidor d'Any AC a DC - Calculadora Gratuïta de Dates Històriques
Convertidor precís d'any AC a DC. Calculeu intervals de temps entre dates històriques amb correcció automàtica de l'any zero. Eina gratuïta per a historiadors, estudiants i genealogistes.
Convertidor d'Anys BC/AD
Detalls d'Entrada
Resultat de Conversió
Visualització de la Línia de Temps
Com Funciona la Conversió BC/AD
El sistema de datació aC/dC no té any zero. La línia temporal salta directament de l'any 1 aC a l'any 1 dC, de manera que un any aC no té equivalent en dC — aC i dC són dues meitats d'una mateixa línia temporal, no dues escales.
La numeració d'anys astronòmica (ISO 8601) omple el buit: l'any 1 aC s'escriu com a any 0, el 2 aC com a -1, i un any aC n com a 1 - n, mentre que els anys dC conserven el seu número. Aquesta única línia numèrica amb signe converteix els intervals que travessen el límit en aritmètica senzilla.
Regles de Càlcul de Temps:
- Número d'any astronòmic (ISO 8601): 1 - any aC (p. ex., 500 aC és l'any -499, i 1 aC és l'any 0); els anys dC conserven el seu número
- Període a través del límit: Any BC + Any AD - 1 (p. ex., 50 BC a 30 AD = 79 anys)
Documentació
Convertidor d’anys d’aC a dC
Un convertidor d’anys aC a dC transforma un any escrit com a «aC» (abans de Crist) o «dC» (després de Crist) en el seu número d’any astronòmic i calcula quants anys hi ha entre dues dates històriques. Gestiona automàticament una particularitat del calendari: no hi ha cap any 0 entre 1 aC i dC 1.
Com s’utilitza la calculadora
- Introduïu un any, com ara 500.
- Trieu-ne l’era: aC o dC.
- Per mesurar un període, introduïu també un segon any i la seva era.
- El número d’any astronòmic apareix tan bon punt s’introdueix un any vàlid. Si també s’ha introduït un segon any, hi apareix igualment el nombre d’anys entre les dues dates.
Per què no hi ha cap any 0
El sistema aC/dC va ser ideat pel monjo Dionís l’Exigu cap a l’any dC 525, mentre elaborava una taula de dates per a Pasqua. En aquella època, els nombres romans eren la manera estàndard d’escriure els nombres a l’Europa occidental, i els nombres romans no tenien cap símbol per al zero. El concepte del zero com a nombre ja existia en les matemàtiques índies, però encara no havia arribat a Europa.
Per tant, el calendari fa el compte enrere fins a 1 aC i després passa directament a dC 1. aC i dC no són dues rectes numèriques separades que calgui convertir l’una en l’altra. Són dues meitats d’una única línia temporal, i un any aC no té cap any dC corresponent. Aquesta discontinuïtat és la font més habitual dels errors d’una unitat quan es calculen manualment períodes de temps històrics.
Com calcular els anys entre aC i dC
Quan un període travessa el límit entre aC i dC, el temps transcorregut és igual al número de l’any aC més el número de l’any dC, menys 1.
on Y és el nombre d’anys transcorreguts, B el número de l’any aC i A el número de l’any dC.
El menys 1 té en compte l’any que falta, 0: 1 aC i dC 1 són anys consecutius, separats només per dotze mesos, no per dos anys sencers.
Exemple resolt
Quants anys van passar de 50 aC a dC 30?
50 + 30 − 1 = 79 anys
Quan tots dos anys són aC o tots dos són dC
Si els dos anys pertanyen a la mateixa era, no se supera mai el límit i el període és simplement la diferència entre els dos números d’any. No cal fer cap ajust.
Exemple: Alexandre el Gran va morir l’any 323 aC. Roma va annexionar Egipte, fet que va posar fi als regnes hel·lenístics fundats pels seus generals, l’any 30 aC. Tots dos anys són aC, de manera que el període és:
323 − 30 = 293 anys
Aplicar aquí la fórmula per a eres diferents (sumar els números i restar 1) donaria una resposta incorrecta, perquè totes dues dates es troben al mateix costat del límit.
Numeració astronòmica dels anys
Els astrònoms i l’estàndard de dates ISO 8601 eviten la discontinuïtat entre aC i dC amb una recta numèrica amb signe anomenada numeració astronòmica dels anys. En aquesta escala, 1 aC s’escriu com l’any 0, 2 aC com l’any −1, i així successivament. Un any aC n es converteix en 1 − n. Els anys dC mantenen el seu número habitual.
| Any aC/dC | Any astronòmic |
|---|---|
| dC 100 | 100 |
| dC 1 | 1 |
| 1 aC | 0 |
| 2 aC | −1 |
| 500 aC | −499 |
Com que aquesta escala no té cap discontinuïtat, el càlcul dels anys entre dues dates es redueix a una simple resta. Això és el que fa internament el convertidor, que després presenta el resultat en els termes aC/dC habituals.
aC/dC enfront d’AEC/EC
aC/aE (abans de l’era comuna) i dC/eC (era comuna) utilitzen exactament els mateixos números d’any que aC i dC. Només en canvia l’etiqueta: 500 aC és el mateix any que 500 aE, i dC 500 és el mateix any que 500 eC. Les formes aE/eC són habituals en textos acadèmics i interconfessionals perquè eviten els termes explícitament cristians. Les fórmules i els exemples d’aquesta pàgina funcionen de la mateixa manera independentment de les etiquetes utilitzades.
Preguntes més freqüents
Què signifiquen aC i dC? aC vol dir «abans de Crist». dC és l’abreviació de «després de Crist». Totes dues formes compten els anys en relació amb l’any tradicional del naixement de Jesús.
Per què no hi ha cap any 0? Perquè el sistema aC/dC es va crear abans que el zero s’utilitzés en les matemàtiques occidentals. El calendari passa directament de 1 aC a dC 1.
Com es calcula el nombre d’anys entre un any aC i un any dC? Sumeu el número de l’any aC i el número de l’any dC i després resteu 1. Per exemple, de 50 aC a dC 30 hi ha 50 + 30 − 1 = 79 anys.
Com es calcula un període entre dos anys aC o entre dos anys dC? Resteu el número de l’any més petit del més gran. Per exemple, de 323 aC a 30 aC hi ha 323 − 30 = 293 anys.
500 aC és el mateix que 500 aE? Sí. aC i aE es refereixen als mateixos anys, igual que dC i eC. Només en difereix la terminologia.
Quin any ve immediatament després de 1 aC? dC 1. No hi ha cap any 0 entremig, de manera que 1 aC i dC 1 són anys consecutius.