Calculadora de la Puntuació Z d'Altman - Prediu el Risc de Fallida Gratuïtament

Calculadora de la puntuació Z d’Altman

La puntuació Z d’Altman és una fórmula que estima la probabilitat que una empresa faci fallida durant els dos anys següents. Combina cinc ràtios financeres, extretes del balanç i del compte de resultats d’una empresa, en un únic nombre. L’economista Edward Altman la va crear el 1968 per oferir als prestadors i als inversors una manera ràpida de comprovar la salut financera d’una empresa.

Fórmula de la puntuació Z d’Altman

La puntuació Z d’Altman suma cinc ràtios, cadascuna multiplicada per una ponderació fixa:

$$Z = 1.2X_1 + 1.4X_2 + 3.3X_3 + 0.6X_4 + 1.0X_5$$

• $X_1$ = Capital circulant ÷ Actius totals
• $X_2$ = Beneficis no distribuïts ÷ Actius totals
• $X_3$ = Beneficis abans d’interessos i impostos ÷ Actius totals
• $X_4$ = Valor de mercat dels fons propis ÷ Passius totals
• $X_5$ = Vendes ÷ Actius totals

Aquest és el model original d’Altman de 1968. El va desenvolupar per a empreses manufactureres cotitzades, de manera que utilitza el valor de mercat dels fons propis (el preu de l’acció multiplicat pel nombre d’accions en circulació) en lloc del valor comptable.

Què significa cada terme

• Capital circulant: actius corrents menys passius corrents. Mostra si una empresa pot cobrir les seves obligacions a curt termini.
• Beneficis no distribuïts: el benefici que l’empresa ha conservat i reinvertit des que va començar, en lloc de repartir-lo en forma de dividends.
• Beneficis abans d’interessos i impostos: mesuren el benefici de les operacions normals, al marge de les decisions de finançament i fiscalitat.
• Valor de mercat dels fons propis: el preu actual de l’acció multiplicat pel nombre d’accions en circulació.
• Passius totals: tot el que deu l’empresa, tant a curt com a llarg termini.
• Vendes: ingressos totals de l’activitat empresarial durant el període.
• Actius totals: tot el que posseeix l’empresa, tant a curt com a llarg termini.

Com calcular la puntuació Z d’Altman

1. Localitzeu les set dades anteriors al balanç i al compte de resultats de l’empresa.
2. Dividiu cada parell de nombres per obtenir les cinc ràtios, de X1 a X5.
3. Multipliqueu cada ràtio per la seva ponderació: 1,2, 1,4, 3,3, 0,6 i 1,0.
4. Sumeu els cinc resultats. La suma és la puntuació Z.

Exemple de puntuació Z d’Altman

Suposem que una empresa presenta aquestes xifres, en milions de dòlars:

Primer, calculeu les cinc ràtios:

• X1 = 50 / 800 = 0,0625
• X2 = 200 / 800 = 0,25
• X3 = 100 / 800 = 0,125
• X4 = 500 / 400 = 1,25
• X5 = 600 / 800 = 0,75

Després, apliqueu les ponderacions i sumeu els resultats:

Z = 1,2(0,0625) + 1,4(0,25) + 3,3(0,125) + 0,6(1,25) + 1,0(0,75) Z = 0,075 + 0,35 + 0,4125 + 0,75 + 0,75 Z = 2,34

Una puntuació de 2,34 es troba a la zona grisa, descrita més avall.

Com interpretar la puntuació Z d’Altman

La puntuació Z classifica una empresa en una de tres zones:

• Z per sobre de 2,99 — zona segura. Probabilitat baixa de fallida durant els dos anys següents.
• Z entre 1,81 i 2,99 — zona grisa. El model no pot classificar l’empresa com a segura ni com a en dificultats. Cal comprovar també altres mesures financeres.
• Z per sota de 1,81 — zona de dificultats. Probabilitat alta de fallida durant els dos anys següents.

Aquests llindars provenen de la recerca original d’Altman sobre empreses manufactureres. Són una guia, no una garantia.

Limitacions de la puntuació Z d’Altman

La fórmula original es va desenvolupar i provar amb empreses manufactureres cotitzades, de manera que s’ajusta millor a aquest grup. És menys fiable per a bancs, asseguradores i altres empreses financeres, ja que els seus balanços no s’ajusten a les mateixes ràtios. També presenta dificultats amb les empreses joves, que sovint declaren pèrdues i tenen pocs beneficis no distribuïts. Una xifra baixa o negativa de capital circulant, de beneficis abans d’interessos i impostos o de beneficis no distribuïts pot fer baixar bruscament la puntuació, fins i tot quan l’empresa és estable en altres aspectes. El model analitza un únic conjunt d’estats financers. No té en compte l’economia general, les tendències del sector ni els canvis comptables que poden inflar les ràtios subjacents.

Les versions posteriors corregeixen algunes d’aquestes mancances. La puntuació Z′ substitueix el valor de mercat dels fons propis pel valor comptable, de manera que es pot utilitzar per a empreses privades. La puntuació Z″ elimina completament la ràtio de vendes, cosa que la fa més adequada per a empreses no manufactureres i d’economies emergents. Altres models de fallida, com la puntuació O d’Ohlson i la puntuació de Zmijewski, utilitzen mètodes estadístics i ràtios diferents.

Història de la puntuació Z d’Altman

Edward Altman, professor de finances de la Universitat de Nova York, va publicar el model de puntuació Z el 1968. Va estudiar 66 empreses manufactureres, la meitat de les quals havien presentat concurs de creditors, i va utilitzar un mètode estadístic anomenat anàlisi discriminant múltiple per determinar quines ràtios financeres separaven els dos grups. En la seva prova original, el model va predir correctament la fallida en el 95 % dels casos un any abans que es produís, i en el 72 % dels casos dos anys abans. El model continua sent una de les eines més citades en les finances corporatives i l’anàlisi del crèdit.

Preguntes més freqüents

Quina és una bona puntuació Z d’Altman?

Una puntuació superior a 2,99 situa una empresa a la zona segura. Això significa que el model prediu una probabilitat baixa de fallida durant els dos anys següents.

Què significa una puntuació Z d’Altman negativa?

Una puntuació negativa sol provenir d’un capital circulant, uns beneficis no distribuïts o uns beneficis abans d’interessos i impostos negatius. Indica dificultats financeres greus i situa l’empresa clarament dins de la zona de dificultats.

Es pot utilitzar la puntuació Z d’Altman per a empreses privades?

La fórmula original necessita un preu de l’acció, de manera que no funciona per a empreses que no cotitzen en borsa. Els analistes utilitzen la puntuació Z′, que substitueix el valor de mercat dels fons propis pel seu valor comptable.

Fins a quin punt és precisa la puntuació Z d’Altman?

En l’estudi original d’Altman, el model va predir correctament la fallida 95 % de les vegades amb un any d’antelació i 72 % de les vegades amb dos anys d’antelació, en empreses manufactureres cotitzades. La precisió sol ser inferior en altres sectors i quan s’utilitza fora de la mostra original.

En què es diferencia la puntuació Z d’Altman d’una qualificació creditícia?

Una qualificació creditícia d’una agència com Moody’s o S&P combina dades financeres amb el criteri dels analistes. La puntuació Z d’Altman aplica una fórmula fixa als estats financers presentats, de manera que dues persones que la calculin amb les mateixes xifres obtindran el mateix resultat.

Es pot utilitzar la puntuació Z d’Altman per a empreses emergents?

Funciona malament amb les empreses emergents. Sovint presenten pèrdues, tenen pocs beneficis no distribuïts o no en tenen, i disposen d’un historial financer curt; la fórmula original no es va dissenyar per gestionar cap d’aquestes situacions.

Referències

1. Altman, E. I. (1968). «Financial Ratios, Discriminant Analysis and the Prediction of Corporate Bankruptcy». The Journal of Finance, 23(4), 589–609.
2. «Altman Z-score». Viquipèdia.