Calculadora de Compostatge: Trobeu la Proporció Perfecta de Barreja de Materials Orgànics

Una calculadora de compost estima la relació carboni:nitrogen (C:N) i el nivell d’humitat d’una mescla de materials orgànics, perquè l’hortolà pugui equilibrar els ingredients «verds» i «marrons» i obtenir compost més ràpidament i amb menys pudor.

Quina és la relació carboni:nitrogen del compost?

El compost es forma gràcies a microorganismes que descomponen la matèria orgànica. Aquests microbis necessiten dues coses dels aliments: carboni, que proporciona energia, i nitrogen, que proporciona proteïnes per al creixement i la reproducció. La relació carboni:nitrogen, escrita com a C:N, compara la quantitat de carboni que conté un material amb la quantitat de nitrogen que conté.

Una relació C:N de 30:1 significa que un material té 30 unitats de carboni per cada 1 unitat de nitrogen. Cada material orgànic té la seva pròpia relació C:N natural. Les restes fresques de verdura són riques en nitrogen, per això tenen una relació baixa. Les fulles seques i el cartró són rics en carboni, per això tenen una relació alta.

Els materials amb una relació C:N baixa (rics en nitrogen) s’anomenen materials «verds», encara que no siguin de color verd. Els materials amb una relació C:N alta (rics en carboni) s’anomenen materials «marrons». Barrejar verds i marrons en la proporció adequada manté els microbis ben alimentats i afavoreix que treballin eficientment.

Aquesta calculadora considera equilibrada una mescla quan la seva relació C:N global se situa entre 20:1 i 35:1. Les relacions per sota de 20:1 tendeixen a alliberar l’excés de nitrogen en forma d’amoníac, que fa mala olor. Les relacions per sobre de 35:1 proporcionen massa poc nitrogen als microbis i, per tant, la descomposició s’alenteix.

Com es calcula la relació C:N del compost

La calculadora calcula la relació en quatre passos per a cada material que s’hi afegeix:

1. Calcular el pes sec. Les matèries primeres contenen aigua, i l’aigua no conté carboni ni nitrogen. Pes sec = quantitat × (1 − contingut d’humitat ÷ 100).
2. Estimar el pes del carboni. Se suposa que la matèria orgànica seca conté aproximadament un 45 % de carboni. Pes del carboni = pes sec × 0,45.
3. Calcular el pes del nitrogen. Pes del nitrogen = pes del carboni ÷ la relació C:N pròpia del material.
4. Sumar tots els materials. Relació global de la mescla = carboni total ÷ nitrogen total.

Exemple: càlcul de la relació C:N d’una mescla de compost domèstic

Suposem que s’afegeixen 5 kg de restes de verdura (relació C:N 15:1, 80 % d’humitat) i 10 kg de fulles seques (relació C:N 60:1, 15 % d’humitat).

Restes de verdura

• Pes sec: 5 × (1 − 0,80) = 1 kg
• Carboni: 1 × 0,45 = 0,45 kg
• Nitrogen: 0,45 ÷ 15 = 0,03 kg

Fulles seques

• Pes sec: 10 × (1 − 0,15) = 8,5 kg
• Carboni: 8,5 × 0,45 = 3,825 kg
• Nitrogen: 3,825 ÷ 60 = 0,06375 kg

Totals

• Carboni total: 0,45 + 3,825 = 4,275 kg
• Nitrogen total: 0,03 + 0,06375 = 0,09375 kg
• Relació C:N de la mescla: 4,275 ÷ 0,09375 ≈ 45,6:1

Una relació de 45,6:1 és superior a l’interval equilibrat de la calculadora, que va de 20:1 a 35:1, de manera que la mescla conté massa carboni. La descomposició serà més lenta que amb més nitrogen. Afegir més material verd, com ara més restes de verdura, gespa tallada o marro de cafè, o bé utilitzar menys fulles seques, faria baixar la relació cap a l’interval equilibrat.

Materials habituals del compost i les seves propietats

La taula següent mostra els valors que utilitza aquesta calculadora per a cada material.

Aquests són valors típics per a cada categoria de material. La relació real de qualsevol partida de fulles o restes pot variar segons el tipus de planta, l’edat i la manera com s’hagi emmagatzemat.

Com s’estima el volum total

La calculadora també indica quant d’espai ocupa la mescla. Divideix cada quantitat per la densitat aparent del material corresponent i després suma els resultats:

Volum en metres cúbics (m³) = quantitat en kg ÷ densitat en kg per m³

En l’exemple anterior, el volum és 5 / 300 + 10 / 50 = 0,017 + 0,2 = 0,22 m³. Els materials solts s’assenten i es compacten un cop barrejats, de manera que una pila real sol acabar sent més petita que aquesta xifra.

Contingut d’humitat del compost

Els microbis també necessiten aigua per sobreviure. La calculadora suma l’aigua que aporta cada material i la mostra com a percentatge del pes total de la mescla. Es considera equilibrat un nivell d’humitat entre 40 % i 60 %, aproximadament la humitat d’una esponja escorreguda.

Per sota de 40 %, els microbis s’alenteixen o entren en estat latent. Per sobre de 60 %, l’aigua expulsa l’aire de la pila i aquesta pot esdevenir anaeròbia, és a dir, pot descompondre’s sense oxigen. Les piles anaeròbiques es descomponen lentament i sovint fan olor d’ous podrits.

Materials verds i materials marrons

Materials verds (rics en nitrogen, amb una relació C:N baixa): restes de verdura i fruita, gespa fresca tallada, marro de cafè i femta d’animals herbívors.

Materials marrons (rics en carboni, amb una relació C:N alta): fulles seques, palla, cartró, paper de diari i estelles de fusta.

Una pila formada principalment per una sola categoria rarament funciona bé. Una pauta inicial habitual és aproximadament una part de material verd per dues o tres parts de material marró en volum, i després ajustar-la mitjançant la relació C:N real. Els percentatges que mostra aquesta calculadora són proporcions del pes total, no del volum, per la qual cosa no coincidiran amb una regla aproximada basada en el volum. La calculadora suggereix afegir més material d’una categoria quan la seva proporció baixa per sota de 25 % del pes.

Com s’utilitza aquesta calculadora de compost

1. Seleccioneu un material de la llista.
2. Introduïu-ne la quantitat en quilograms.
3. Seleccioneu «Afegeix material» per incloure un altre material, o «Elimina» per retirar-ne un. Cada material només pot aparèixer una vegada.
4. Llegiu els resultats: la relació C:N, el contingut d’humitat, el pes total, el volum total i la proporció de material verd i marró en pes.
5. Seguiu les recomanacions mostrades per ajustar la mescla.
6. Seleccioneu «Restableix» per buidar el formulari i començar de nou.

La mescla es desa a l’adreça de la pàgina, de manera que l’adreça es pot copiar per desar o compartir una combinació concreta de materials.

Resolució de problemes d’una pila de compost

Preguntes freqüents

Quina és una bona relació C:N per al compost? Moltes guies de compostatge suggereixen un interval ideal de 25:1 a 30:1. Aquesta calculadora considera equilibrada qualsevol relació entre 20:1 i 35:1, ja que la descomposició continua avançant bé dins d’aquest interval més ampli.

Quant triga a estar acabat el compost? Depèn dels materials, de la mida de la pila, de la freqüència amb què es remena i del temps. Una pila ben equilibrada i gestionada activament pot estar acabada en tres o sis mesos. Una pila que es deixa sense tocar pot trigar un any o més.

Per què fa mala olor el meu compost? La mala olor sol indicar que la pila té massa nitrogen, massa aigua o massa poc aire. Normalment, barrejar-hi material sec i ric en carboni i remenar la pila ho resol.

Puc fer compost a l’hivern? Sí, tot i que el fred alenteix els microbis. Una pila més gran, d’almenys un metre en cada direcció, conserva millor la calor que una de petita.

Què passa si el meu material no és a la llista? Trieu el material més semblant per categoria i nivell d’humitat. Els materials secs i llenyosos es comporten com la palla o les estelles de fusta; els materials humits i tous es comporten com les restes de verdura.

Referències

1. Cornell Waste Management Institute, «Compost Chemistry», Cornell University.
2. Rynk, Robert, ed. «On-Farm Composting Handbook», Northeast Regional Agricultural Engineering Service, 1992.
3. United States Environmental Protection Agency, «Types of Composting and Understanding the Process».