Calculadora de Llavors de Gespa

Una calculadora de llavors de gespa determina quanta llavor de gespa cal per a una gespa segons la seva superfície i el tipus d’herba. Multiplica l’àrea de la gespa per una dosi de sembra, una quantitat fixa de llavor recomanada per unitat de superfície per a una espècie determinada. El resultat indica al jardiner quants quilograms o lliures de llavor ha de comprar.

Les espècies d’herba difereixen molt en la mida de la llavor. La llavor de poa dels prats és minúscula, d’aproximadament 1,5 milions de llavors per lliura, mentre que la de margall perenne és molt més gran, d’aproximadament 250.000 llavors per lliura. Per això, cada espècie necessita un pes de llavor diferent per obtenir el mateix nombre de plantes per peu quadrat.

Com calcular la quantitat de llavor de gespa

La calculadora utilitza dues fórmules, una per a cada sistema d’unitats.

Fórmula mètrica:

Quantitat de llavor (kg) = Àrea (m²) ÷ 100 × Dosi de sembra (kg per 100 m²)

Fórmula imperial:

Quantitat de llavor (lliures) = Àrea (peus quadrats) ÷ 1000 × Dosi de sembra (lliures per 1000 peus quadrats)

La dosi de sembra s’estableix per espècie. Prové de taules de dosis de sembra publicades pels serveis d’extensió universitària, que basen les seves xifres en la mida de la llavor, la taxa de germinació prevista i la densitat de plantes necessària per obtenir una gespa densa i resistent a les males herbes.

Dosis de sembra segons el tipus d’herba

La taula següent indica la dosi per establir una gespa nova sobre terra nua. Les columnes mètrica i imperial descriuen la mateixa dosi física; la xifra mètrica és la xifra imperial convertida amb 1 lliura per 1000 peus quadrats ≈ 0,488 kg per 100 m². Les dosis mètriques s’arrodoneixen per mostrar-les. La calculadora treballa amb la dosi sense arrodonir, de manera que un resultat mètric pot diferir d’un càlcul manual en unes quantes centèsimes de quilogram.

Tipus d’herba	Dosi mètrica (kg per 100 m²)	Dosi imperial (lb per 1000 peus quadrats)
Poa dels prats	1,22	2,5
Margall perenne	2,20	4,5
Festuca alta	3,91	8,0
Festuca fina	2,20	4,5
Gram bermuda	0,73	1,5

Penn State Extension indica dosis per a gespes noves de 2–3 lb (0,91–1,4 kg) per a la poa dels prats, 4–5 lb (1,8–2,3 kg) per al margall perenne, 6–8 lb (2,7–3,6 kg) per a la festuca alta i 4–5 lb (1,8–2,3 kg) per a les festuques fines per 1.000 peus quadrats (93 m²). La calculadora utilitza el punt mitjà dels intervals per a la poa, el margall i la festuca fina, i l’extrem superior de l’interval per a la festuca alta. NC State Extension indica 1–2 lb de llavor de gram bermuda per 1.000 peus quadrats. Aquestes dosis són per a l’establiment de gespes noves amb llavor certificada d’alta qualitat. Per a la sembra complementària d’una gespa existent, normalment n’hi ha prou amb entre el 50 % i el 75 % de la dosi per a una gespa nova, perquè una part del terreny ja està coberta d’herba viva.

Exemples de càlcul

Exemple mètric. Una gespa té una superfície de 200 m² i s’hi sembrarà poa dels prats, a raó d’1,22 kg per 100 m².

200 ÷ 100 × 1,22 = 2,44 kg de llavor.

Exemple imperial. Una gespa fa 2.500 peus quadrats (232 m²) i se sembrarà amb festuca alta, a 8 lliures (3,6 kg) per 1000 peus quadrats (93 m²).

2.500 ÷ 1000 × 8 = 20 lb (9,1 kg) de llavor.

Exemple de margall perenne. Una gespa de margall perenne de 500 m², a 4,5 lliures per 1000 peus quadrats (uns 2,2 kg per 100 m²), necessita:

500 ÷ 100 × 2,197 ≈ 10,99 kg de llavor.

Propietat més gran. Una propietat de 2 acres, d’uns 8.100 m², sembrada amb poa dels prats necessita:

8.100 ÷ 100 × 1,2206 ≈ 98,87 kg de llavor.

Com mesurar la superfície de la gespa

Cal mesurar la superfície abans de poder utilitzar la calculadora.

Rectangle: longitud × amplada. Una gespa de 40 peus (12 m) per 30 peus (9,1 m) fa 1.200 peus quadrats (111 m²).
Cercle: π × radi². Una gespa circular amb un radi de 20 peus (6,1 m) fa uns 3,14 × 400 = 1.256 peus quadrats (117 m²).
Forma irregular: divideix la gespa en rectangles, triangles i cercles, calcula l’àrea de cada part i després suma-les.

Ajustar la quantitat

La calculadora dona una xifra de base. Les condicions reals de vegades requereixen un ajust.

Sembra complementària d’una gespa existent: utilitza entre 50 % i 75 % de la dosi per a una gespa nova, ja que el sòl nu és limitat.
Pendents pronunciats: afegeix aproximadament 20 %, ja que la llavor i l’encoixinat tendeixen a ser arrossegats o a rodolar pendent avall.
Sembra manual en lloc d’utilitzar una sembradora calibrada: afegeix entre 5 % i 10 % per compensar una cobertura desigual.
Condicions deficients, com ara un sòl argilós pesant o una data de sembra tardana: afegeix entre 10 % i 15 % com a marge per a una germinació inferior.

Afegir-ne molt més poques vegades ajuda. Les plàntules massa nombroses competeixen entre si per la llum, l’aigua i els nutrients, cosa que pot produir una gespa més escassa i feble que una de sembrada correctament.

La sembra en comparació amb altres opcions

La sembra és la manera més barata d’iniciar una gespa, però no és l’única. La gespa en pans, trossos tallats de gespa ja cultivada, costa diverses vegades més que la llavor, però proporciona una superfície instantània i resistent a l’erosió, cosa important en pendents pronunciats o quan cal una gespa en poques setmanes. La hidrosembra polvoritza sobre el sòl una suspensió de llavors, encoixinat i fertilitzant, i és habitual en àrees grans com ara obres de construcció, ja que la capa d’encoixinat reté la humitat i pot millorar la germinació respecte de la sembra convencional. La gespa artificial evita completament la sembra i és adequada per a zones ombrívoles on l’herba no creix, però no refreda com ho fa l’herba viva i s’ha de substituir al cap d’aproximadament una dècada.

D’on provenen les dosis de sembra

Abans dels anys 1920, les bosses de llavors donaven instruccions vagues com ara «escampeu-ne generosament», sense tenir en compte l’espècie ni la mida de la llavor. La Green Section de la United States Golf Association va iniciar una recerca sistemàtica sobre la gespa cap a l’any 1920, comparant quanta llavor necessitaven diferents espècies per assolir la mateixa densitat de plantes. Els investigadors van descobrir que les espècies de llavor fina, com la poa dels prats, necessitaven un pes de llavor molt menor per unitat de superfície que les espècies de llavor grossa, com la festuca alta, per establir el mateix nombre de plantes. Les universitats amb concessió de terres van ampliar aquesta recerca a partir dels anys 1940, i van elaborar les taules de dosis de sembra que els serveis d’extensió encara publiquen avui.

Preguntes freqüents

Quanta llavor de gespa necessito per metre quadrat?

Depèn de l’espècie. La poa dels prats necessita uns 12,2 g/m², el margall perenne uns 22,0 g/m², la festuca alta uns 39,1 g/m², la festuca fina uns 22,0 g/m² i el gram bermuda uns 7,3 g/m². Les llavors més fines pesen menys per planta, de manera que les espècies de llavor fina necessiten menys pes per a la mateixa cobertura.

Quin és el millor moment per plantar llavor de gespa?

Les herbes de clima fresc, com la poa dels prats, les festuques i el margall, s’estableixen millor quan la temperatura del sòl és de 50–65°F (10–18°C), que en bona part del nord dels Estats Units correspon a finals d’agost i mitjan setembre. La sembra primaveral també funciona, però comporta més competència de les males herbes. Les herbes de clima càlid, com el gram, necessiten un sòl per sobre de 65–70°F (18–21°C), de manera que el final de la primavera és el millor moment.

Hauria d’utilitzar més llavor de la que recomana la calculadora?

Un marge d’entre 5 % i 10 % és raonable per compensar una distribució desigual. Utilitzar entre 30 % i 40 % més del que es recomana provoca una densitat excessiva: les plàntules competeixen per la llum i els nutrients i sovint produeixen una gespa més feble i escassa que una de sembrada correctament.

Com calculo la llavor per a una gespa de forma irregular?

Divideix la gespa en formes senzilles, com ara rectangles, triangles i cercles. Calcula l’àrea de cada part i suma els resultats. Utilitza aquesta àrea total a la calculadora de llavors.

Es poden barrejar diferents tipus de llavor de gespa?

Sí, sempre que les espècies tinguin necessitats similars d’aigua, llum solar i sega. Una barreja habitual combina poa dels prats, que s’estén i es regenera, amb margall perenne, que germina ràpidament. En fer la barreja, calcula per separat la quantitat de llavor de cada espècie segons la seva proporció en la barreja i després combina les quantitats.

Quina superfície cobreix una bossa de llavor de 50 lb (23 kg)?

Per a la sembra d’una gespa nova, una bossa de 50 lliures (23 kg) cobreix uns 20.000 peus quadrats (1.900 m²) de poa dels prats, uns 11.100 peus quadrats (1.030 m²) de margall perenne, uns 6.250 peus quadrats de festuca alta o uns 33.300 peus quadrats de gram bermuda, segons la dosi de sembra de cada espècie. Si es fa servir la mateixa bossa per a la sembra complementària, cobreix aproximadament entre 1,3 i 2 vegades més àrea, ja que cal menys llavor per peu quadrat.

Referències

Penn State Extension. Lawn Establishment. Lawn Establishment — taula 1: dosis de sembra en lliures per 1.000 peus quadrats (93 m²) per a la poa dels prats, el margall perenne, la festuca alta i les festuques fines.
NC State Extension. Extension Gardener Handbook, Chapter 9: Lawns. Lawns — taula 9-4: dosi de sembra d’1–2 lb per 1.000 peus quadrats per al gram bermuda.
Cornell University, Sports Field Management. Seeding Rates. Seeding Rates — uns 1,5 milions de llavors per lliura de poa dels prats i 250.000 per lliura de margall perenne.

Calculadora de Llavors de Gespa - Calcula la Quantitat Exacta Necessària